Català · Español · English

PORTAFOLI


El desert representa la decadència i la mort. Hi ha escassetat d’aigua i ombra, temperatures extremes i una manca de recursos perqué els éssers humans hi puguin sobreviure. Però al mateix temps hi ha una llarga tradició del desert com un lloc de sanació, tant física com espiritualment.

Amb el desert Californià com a teló de fons, “Happy Nothing” aprofundeix en la vida dels seus habitants i els seus secrets. Aquí hi viuen ex-convictes, veterans de guerra, jubilats i persones que per alguna raó han decidit viure al marge de la societat. En aquests pobles no hi ha aigua corrent, les cases estan en ruïnes, els carrers sense pavimentar, sense enllumenat públic, no hi ha supermercats o infraestructures d’oci. Però malgrat viure en aquestes condicions, ells ho anomenen el Paradís.


L’home no s’adapta, es transforma. Neix sol i desprotegit. Lluita per sobreviure, absorbeix els coneixements que la naturalesa li ofereix, n’adopta les formes i els instints. L’home es torna fosc i fred, com el bosc, i quan menys sentit té la seva existència, retorna als seus inicis.


La relació entre natura i societat ha canviat amb el pas del temps. Fa poc més de 100 anys les persones depeníem completament de la natura, però avui, immersos en un sistema basat en el consum massiu de productes que ens faciliten la vida, la nostra relació amb l’entorn natural s’ha tornat cada vegada més distant.
Modifiquem el territori sense seguir una lògica, simplement ens apropiem d’ell, ens entestem a exigir resultats immediats a la naturalesa, sense tenir en compte que aquesta necessita el seu propi ritme per funcionar adequadament, molts de nosaltres ja no sabríem com desxifrar els seus signes ni com sobreviure amb els recursos que aquesta ens ofereix, i poc a poc perdem la consciència que nosaltres també formem part del mateix món.


La muntanya de Grabarka, també coneguda com “La muntanya de les 6000 creus”, és el major centre de culte de la comunitat ortodoxa de Polònia. Explica la història que al segle XVIII un home malalt de còlera va tenir un somni i va posar una creu al cim de la muntanya i miraculosament es va curar, des d’aquest dia la gent no ha parat de dur creus al santuari i any rere any s’ha omplert amb milers d’elles. Grabarka és un lloc ple de misticisme i espiritualitat un lloc sagrat que serveix als seus devots d’enllaç entre el món dels vius i el dels morts.


L’any 2012 vaig realitzar un viatge pels territoris de Lituània, Letònia i Estònia, tres països que conformen els Estats Bàltics, i que comparteixen una història complexa i tacada de sang. Des del segle XIII, tots els seus veïns els han intentat envair, humiliar i destruir. Després de passar una de les èpoques més cruentes de la seva història, en què van patir exterminis massius per part de les tropes soviètiques de Stalin i més tard per part de l’exèrcit de l’Alemanya nazi, l’any 1991 aconseguirien la seva independència.
Avui els Estats Bàltics viuen una situació de calma, recentment incorporats a la Unió Europea i amb una economia estabilitzada, però ancorats a un passat turbulent difícil de digerir que fa que la població es mostri prudent davant els canvis provinents de l’exterior.


Cada any durant l’última setmana de maig, centenars de caravanes procedents de tot Europa arriben a Saintes Maries de la Mer per celebrar la festa de Santa Sara” La Kali”. D’aquesta manera Saintes Maries de la Mer es converteix per uns dies en la terra dels gitanos. L’ètnia gitana sempre ha estat reprimida per la resta de cultures, però mai ha sucumbit i mai ha deixat de creure en la seva manera d’entendre la vida. Una vida dotada d’una llibertat impossible per a la nostra societat i amb una filosofia de vida que té les seves arrels en la prehistòria peró que avui en dia està a punt de desaparèixer.